El projecte de reforma del port de Platja d’Aro ha estat aprovat, finalment aquest mes de novembre, per la Generalitat de Catalunya i els treballs ja han començat per tenir un nou Port d’Aro l’estiu de 2021. Seran 19 mesos d’obres, del desembre de 2019 al juny de 2021, amb una inversió de 18 milions d’euros, que es realitzaran en un port en funcionament que continuarà prestant els serveis bàsics, la qual cosa suposarà un gran esforç logístic. Durant els pròxims 2 anys, mig canal del port estarà en obres i caldrà reubicar les embarcacions al ritme dels treballs.

La reforma consistirà en construir unes noves instal·lacions portuàries i en reforçar la bocana per tenir més amplada en el canal i reduir l’agitació d’aigües a l’entrada.

Es faran treballs marítims, com la recuperació dels calats, treballs en els molls, o la instal·lació d’un nou paviment i mobiliari urbà per un port més pensat per a vianants i no tant per a cotxes. També es faran altres actuacions com la instal·lació d’un nou sistema de circulació d’aigües, la renovació integral de l’enllumenat, dels controls d’accés, de les torretes i la instal·lació d’una nova xarxa wifi.

La reforma de la bocana, que es preveu que comenci l’abril de 2020, consistirà en una reducció del morrot i en la construcció d’un nou contradic i d’una nova escullera. El projecte finalment aprovat per la Generalitat és el previst inicialment però limitant la millora de la bocana actual, a petició del propi govern català el 2018, per fer-ne una de més respectuosa amb el medi ambient.

Una reducció del 40% en els amarradors

El nou Port d’Aro tindrà un 40% menys d’amarradors, passant dels 790 als 464, per adaptació de les mànigues actuals de les embarcacions. El nou port tindrà uns 21.400 m2, més 81 amarradors d’Ús Públic Tarifat (UPT). Els amarradors de comercialització lliure seran 150.

Les obres de Port d’Aro s’executaran en 4 fases. La primera es farà a la zona del canal més pròxima a la carretera, de gener a juny de 2020, on es passarà de 248 a 201 amarradors. La segona i la tercera fase s’ubicaran en la part central del canal. Tindran lloc de setembre de 2020 a gener de 2021 i de gener a juny de 2021, respectivament. Pel que fa als amarradors, es passarà de 106 a 84 i de 151 a 122 amarradors, respectivament. La quarta fase s’ubicarà a la part del canal més endinsat al mar, on es passarà de 285 a 57 amarradors.

Llarg procés d’aprovació de les obres

La negociació per l’aprovació d’aquest projecte executiu de Port d’Aro que ara finalment tira endavant es remunta al 2015, un any abans de l’entrada en vigor de la nova concessió de gestió del port a la UTE Port d’Aro, l’1 d’abril de 2016. “Des d’aleshores que tenim una lluita constant amb l’administració, ja sigui Estat o Generalitat, per tenir l’aprovació del projecte”, explica el president del Club Nàutic Port d’Aro, Vicenç Arqués.

De fet, la UTE Port d’Aro decideix tirar endavant aquest desembre l’execució del projecte a partir de l’aprovació de la Generalitat de Catalunya sense incloure tres modificacions puntuals de molls per les quals es necessita l’autorització expressa de l’Estat. Estem parlant d’un suplement del moll de ponent (al final del canal), d’una supressió dels extrems del moll de tramuntana (al residencial Nàutic Palace) i d’una suavització del moll de migjorn (al residencial Rosa dels Vents). Com explica el president del Club, “si l’autorització arriba en els propers mesos, aquests treballs s’inclouran en el global de l’obra”.

El 2016, presentació de l’estudi d’impacte ambiental

El 2016, la UTE Port d’Aro va presentar a la Generalitat de Catalunya, un estudi d’impacte ambiental de diferents dimensions de bocanes perquè el govern català resolgués definitivament quina formava part del projecte de reforma del port de Platja d’Aro, després que la bocana anterior que incloïa el projecte es considerés desmesurada i creés un gran rebuig social. La resolució a favor de la bocana més respectuosa amb el medi ambient es va donar a principis del 2018. Encara ha calgut més d’un any perquè els treballs al port comencin a ser una realitat.

L’òrgan encarregat de tota la gestió de l’obra ha estat la Comissió UTE, representada a parts iguals pel Club Nàutic Port d’Aro i per Sierra de Mias. Com a òrgan assessor d’aquesta comissió, i com a responsables de l’oficina tècnica i de la direcció de l’obra, es compta amb l’Enginyeria Reventós i els seus tècnics, Oriol Garcia, com a director de l’obra, i Josep Maria Prió, project manager de l’obra.